jueves, 9 de julio de 2020

A veces somos camino, a veces somos destino.

Mañana iré a visitarte, esperaré la brisa del anochecer que me deja a las puertas de tus labios, donde esperaré a que un soplo tuyo marque mi destino.
Demà aniré a visitar-te, esperaré la brisa de la poqueta nit que em deixa a les portes dels teus llavis, on esperaré que una alenada teua marque el meu destí.





No hay comentarios: