Hay días en que el cielo se viste de plomo y, aun así, la luz del Mediterráneo encuentra la forma de acariciar el horizonte. Qué fortuna poder presenciar una belleza tan efímera.
domingo, 26 de octubre de 2025
jueves, 9 de octubre de 2025
9 de octubre
Hoy celebramos el día de nuestra tierra: la que fue arrebatada y
reconquistada, defendida con coraje y levantada con esfuerzo. La Comunitat Valenciana no solo es historia,
es alma. Es la huerta fértil que alimenta, el mar que nos abraza y el viento
que susurra entre montañas, viñas y naranjos.
Tierra rica y generosa con quien la trabaja,
cuna de tradiciones, de fuego y música, de fiesta y palabra. Aquí decimos “cheee” para llamar al amigo, “auuuu” para despedirlo, y esperamos “a poqueta nit” para disfrutar de la calma
dorada del atardecer.
Esta tierra no se posee: se hereda, se cuida y
se ama. Somos los hijos y las hijas de un legado que nos une, y tenemos la
obligación —y el honor— de mantenerlo vivo, para que nuestras raíces sigan
creciendo firmes y orgullosas.
Hui celebren el día de la nostra terra: la que va ser
arrabassada i reconquerida, defesa amb coratge i alçada amb esforç. La
Comunitat Valenciana no sols és història, és ànima. És l'horta fèrtil que
alimenta, la mar que ens abraça i el vent que murmura entre muntanyes, vinyes i
tarongers.
Terra rica i generosa amb qui la treballa, bressol de
tradicions, de foc i música, de festa i paraula. Ací diem “cheee” per a cridar
a l'amic, “auuuu” per a acomiadar-ho, i esperem “a poqueta nit” per a gaudir de
la calma daurada del capvespre.
Esta terra no es posseïx: s'hereta, es cuida i s'estima. Som
els fills i les filles d'un llegat que ens unix, i tenim l'obligació —i
l'honor— de mantindre'l viu, perquè les nostres arrels continuen creixent
fermes i orgulloses.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
